Les emocions són valuoses,
vàlides, maques, que a vegades estan amagades en llocs de difícil accés. És a
dir que les tenim guardades al nostre interior, cor. Això pot causar unes
conseqüències perjudicials com l’educació fragmentada del ésser humà.
Diuen que una persona
emocionalment bloquejada és una perdona intel·lectualment anul·lada. Estem impedits
per desarrollar la simpatia cap als altres i és una cosa molt important per ser
PERSONA. Desatenció de les nostres emocions, per els nostres vincles amb els
pares, família, amics.. Cal recuperar el tresor de les emocions. Necessitat d’educar
les nostres emocions.
El doctor Rafel V. De la
Universitat de Barcelona, va dir que l’objectiu de l’educació emocional és contribuir
al desenvolupar i fomentar les emocions positives. Per fomentar aquestes
emocions ( amor, gratitud, esperança, alegria, solidaritat,etc.) cal atendre
també a les emocions que considerem menys positives com potser el dolor
emocional, la tristor, és algo desagradable però és algo natural, normal de les
persones. Tard d’hora tothom les passem, des de que som petits a grans.
Els nens i nenes són petits
d’altura però tenen un gran cor. Els
infants experimenten el dolor igual que els adults. Senten i comprenen més del
que pensem. Els hi hem de donar recursos perquè puguin expressar-les perquè
sinó ho hauran de fer sols i desorientats. Per transmetre una mala notícia, un
fet de dolor a un infant, hem d’estar nosaltres preparats. La clau és el
nostre creixement personal, que ens ha de portar a reconèixer totes les
nostres emocions ja que són naturals, normals. És un signe de maduració i equilibri.
Tractem de reprimir, ocultar
el plor, les tristeses, les emocions desagradables perquè creiem equivocadament
que allò que no parlem acabarà desapareixen o no existeix. Però continua
apareixen i creixent a la ombra i retalla la nostre llibertat emocional i
vital.
La família és la nostra
primera escola. L’escola emocional més important, més significativa, més
profunda.
El nostre primer impuls
natural és reprimir les emocions de dolor. Per exemple quan un nen cau, la mare
corre’ns va al lloc, i li anem diguent que pari de plorar, que no s’ha fet res,
que no fa mal, o simplement perquè pari de plorar li donem una cosa. Això no
estar bé, ja que plorar forma part de la nostra programació inconscient, i si
ens fem mal és normal que plorem.
Moltes vegades els adults i
nens/es som dèbils emocionalment.
Per l’ Eva Bach un objectiu
principal de l’educació emocional és no estar per sobre de certes emocions, ni
lluitar amb elles sinó aprendre viure amb naturalitat, tranquil·litat totes i
cada de les emocions. Pensem que sentir-se malament és molt dolent. L’ho dolent
no es sentir tristesa o dolor, sinó pensar que això és dolent quan és una cosa
natural i l’hem d’afrontar-la. Una opció que tenim quan estem malament, ens
preocupa alguna cosa, sentim tristesa o tenim un problema està bé compartir-ho
amb un familiar o un amic, a veure que ens escolta, ens entén i ens pot donar
consell i suport et treu una mica d’alivió i no penses tant amb el problema.
Eva Bach. ( Conferència)
